“Caixers automàtics: la millor obra social de les caixes”. Arcadi Oliveres

Ahir dimecres va haver-hi a Prats de Lluçanès una xerrada titulada “Els camins cap a la crisi i les seves sortides” amb l’Arcadi Oliveres com a ponent. Era la sessió inaugural del cicle organitzat per la revista “la rella” que porta per nom “Què podem fer davant la crisi, i que en vaig escriure l’altre dia en aquest mateix bloc. La Sala Cal Bach estava plena, i el resultat no va decepcionar als assistents.

De la intervenció de l’Arcadi (llegiu notícia a Vilaweb-Lluçanès), en podríem parlar i debatre una bona estona, perquè les ganes de saber més després d’escoltar-lo encara hi són. En destaco l’energia i la claretat de les seves paraules. Parlar d’economia i fer-ho de forma entenedora no ho sap fer tothom; assenyalar clarament els culpables de la situació actual, sense embuts, no ho fa tothom -i ho hauria de fer-; aportar solucions a la crisi, no ho fa tothom. S’ha de dir que no és l’únic (tampoc ningú va dir que ho fos) i que n’hi ha que en tots els àmbits treballen en la recerca i implantació d’un nou model que substitueixi aquest capitalisme assassí que vivim i que denuncia les injustícies viscudes. Però ahir va valdre la pena posar-ho de relleu i fer-ho de la forma que ho va fer.

En destaco dues aportacions, a part de les que podeu llegir a la notícia que ha fet Vilaweb-Lluçanès:

– “Avui els caixers automàtics són la millor obra social que fan les caixes”, que serveix per a situar-nos en el paper que han fet bancs i caixes fins ara.

– “Informar, agrupar, actuar i perdre la por”, que sintetitza la idea del que podem fer per sortir-nos-en, remarcant que no cal treballar pel creixement, ans al contrari.

Per últim, remarco que va declarar-se plenament independentista, però “molt contrari al procés que ha emprès el President Mas perquè ho basa en arguments econòmics”.

Així doncs, una interessant xerrada que permet debat i reflexió. Felicito per tant els ‘culpables’ d’aquest fet, la revista del Lluçanès “La rella” per la tasca portada a terme.

2 comentaris

  1. Va dir quelcom de la financiació per part de l’Estat de l’Església catòlica apostòlica i romana (més de 13 milions d’euros al mes, a fons perdut)? Ho demano perquè li vaig demanar a una conferència que va fer, i em va respondre que estava fent demagògia [jo, no pas ell, valga’m Déu!].
    Atentament

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*