Compartir l’emoció de córrer i caminar

Aquest dissabte passat va tenir lloc la OXFAM INTERMÓN TRAILWALKER. Filosofia: quatre persones, 100 quilòmetres, 32 hores i una causa. Els membres de l’equip han de començar i acabar junts, i tenen el límit de 32 hores per a fer-ho. Jo vaig sentir a parlar d’aquesta prova per primer cop perquè dues pradenques van començar a recollir diners per a fer la donació corresponent a aquesta cita solidària. L’Alba Molina i l’Isa Ballús pretenien (i han aconseguit!) assolir aquest repte caminant formant part de l’equip “walkingdeath”.

Unes setmanes més tard, uns altres pradencs amants de córrer i que formen part del grup “Set de córrer” van proposar-se el mateix, però en comptes de fer-ho caminant, aquests ho farien corrent. El repte: gegantí. En aquest cas, els protagonistes serien el Santi Girvent, el David Amblàs, el Xico Rodríguez i el Francesc Besora. També l’Eduard Abadias, que havia de formar part de l’equip inicial però unes molèsties físiques van impedir-li arriscar-se; malgrat això, va afegir-se trenta quilòmetres després de la sortida i va arribar fins al final.

Tots van anar vivint les setmanes anteriors d’entrenament amb intensitat. No només ells, sinó que tot un seguit de gent al seu voltant, per fer-ho possible tot plegat.

Finalment, el dissabte va arribar i una bona colla de gent va viure pendent de l’evolució dels dos equips -allà presents i des de Prats-. Jo em vaig afegir a quarts de 8 del vespre al grup que seguia “Set de córrer”. Vam arribar a Santa Cristina d’Aro -on hi havia un control- i ja vaig respirar que allò no era una simple prova. Vaig “flipar” de l’emoció que es vivia, del sentiment que voltava. Van passar els corredors, rebuts enmig d’aplaudiments i crits d’ànims de tots nosaltres. Les cares de cansament eren ben visibles, però el repte estava a punt de fer-se realitat.

Les cares de preocupació d’alguns acompanyants de l’expedició també eren evidents. El patiment era ben compartit, i amb un pèl d’impotència. No hi podien pas fer res més que animar, retransmetre energia i esperar.

Llavors ens vam dirigir a Sant Feliu de Guíxols on hi havia l’arribada. 12 hores i mitja després d’haver arrencat, l’equip Set de Córrer va completar el recorregut. Escrivint aquestes paraules em retorna la pell de gallina (imagineu-vos els que ho van viure de més endins!!). En el vídeo de sota es pot veure més o menys el que va passar. Indescriptible.

Mentrestant, el temps es va anar tapant i la pluja es va fer present, junt amb la negra nit. Però res va fer que l’equip “walkingdeath” s’aturés, i avui al migdia ha creuat la línia d’arribada. No hi era, però estic convençut que s’ha viscut la mateixa sensació al veure travessar l’Isa i l’Alba la meta.

Valoro infinitament el repte que es van plantejar i com ho han assolit. Agraeixo enormement que, a més, compartissin tan amablement l’emoció de tal plantejament. Plena admiració als corredors i caminadors, als seus equips i a la gent que els donava avituallament. Llarga vida!

– L’equip de Set de Córrer just a la sortida. Foto de David Rodríguez. D’esquerra a dreta: Xico Rodríguez, Frank Besora, Santi Girvent i David Amblàs. 30 quilòmetres més enllà, s’hi afegiria l’Edu Abadias.

sortidatrailwalkergrande

– L’equip walkingdeath, amb les pradenques Isa Ballús i Alba Molina. Foto de l’Anna Rusiñol.

molinaiisatrailwalker1

Foto d’una part dels seguidors de l’equip Set de Córrer. Feta per jo mateix. D’esquerra a dreta: Dídac Vilardaga, Edu Vila, Fermí Muns, David Rodríguez i Toni Tesghiti.

 

IMG_4856

– L’equip Set de Córrer al final de la cursa:

IMG_4903

– Els corredors amb els que els van donar assistència:

IMG_4920

 

– L’equip walkingdeath, a l’arribada. Foto de Laura Espelt:

molinaiisatrailwalker

6 comentaris

  1. Tens tota la raó!!!!
    Ha estat un cap de setmana diferent i ple d’emocions!!!!

    (Walking death:us vaig enganxar bé a la foto ehh?) ;)

  2. Gràcies per anar-nos informant, Isaac i Anna! Llegint el facebook i ara aquest escrit, també ho hem viscut des de la distància! Felicitats a tots els que hi heu participat i als que els heu donat suport!

  3. Hola!!!!! Moltes gràcies lee l’escrit, la veritat és que Set de córrer són uns autèntics cracks! Quan nosaltres portavem 12 hores caminant, no haviem arribat ni al km 50, que ens van dir: ja han arribat!!!! Llavors a mesura que anavem caminant i passaven els km menys entenia com podien haver fet 100km en el temps que ho van fer. És totalment admirable, no hi ha paraules! Nosaltres vam tardar 27 hores, sumant possiblement unes 2-3 hores de parada en els avituallaments grans… La veritat es que vam patir, en el meu cas era un repte personal, vaig trobar el meu límit físic però no he topat encara amb el meu límit mental. Teniem al costat un gran equip d’assistencia que ens va cuidar moltissim, mai podrem agrair tot el que can fer! I per part meva només puc fer que donar les gràcies a les meves amigues per haver sigut practicament a tots els controls. Anna Russinol, Maria Vilà, Romina Ordeig i Judit Botella i també a vosaltres nois i David, Xavi’s i Toni pel suport donat. Al Josep Solà especialment, per dir-me abans de la meta: ens veiem a l’arribada, ho aconseguireu, ho aconseguiràs!. M’emociono avui més que ahir, perque ahir l’esgotament de no haver dormit no dm deixava ni pensar però avui estic completament feliç d’haver assolit aquest repte tan i tan dur, al costat de l’Alba Molina! Reitero que moltes gràcies a tots de nou. Us estimo! I gràcies Isaac per totes aquestes paraules i al David Blanqué per fer-nos seguiment. Mil gràcies. 100km, una causa, moltes vides, moltes emocions, repte assolit!

  4. Gràcies Isaac per aquestes paraules i per tot el suport mostrat. Estic molt content d’haver participat en aquest repte, per mi va ser molt important que Set de córrer confiés en mi per formar part de l’equip de corredors, el projecte era il.lusionant i la causa s’ho valia, tenia la possibilitat de sumar quilòmetres per poder millorar la vida de persones!
    Abans, durant i després de tota la Trailwalker us he sentit a tots més aprop que mai, ens vareu ajudar a sumar una passa darrera l’altre, ens vareu portar en volandes, ens vareu fer sentir únics! No hi ha paraules per descriure les sensacions emocionants que vaig tenir.
    M’agradaria molt felicitar a l’equip walking death per haver superat el repte, sou molt grans noies!
    Salut i a continuar lluitant!

  5. Bon dia,

    Moltes gràcies Isaac pel teu suport i pels teus comentaris.
    La veritat és que a sigut una experiència inolvidable per a tots.
    Hem viscut una barreja de sensacions increibles d´explicar!!!
    Felicitar l´equip walkingdeath per haver aconseguit el repte.

    Una abraçada.

    100 km, 32 hores i una causa.

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*