De “la gran mentida” a LA MILLOR IL·LUSIÓ. Els Reis a Prats de Lluçanès (fotos)

Participar-hi, any rere altre, és excepcional. I per tant, començaré agraint a la gent que ho fa possible, que obre les portes de bat a bat a poder participar d’aquesta gran festa, la que per mi és la millor festa de l’any. Després de l’agraïment, la felicitació més enèrgica a la gent de la Comissió de Reis per a fer-ho possible, per a dedicar hores i hores a que tot surti rodó. Des de la gran feina a preparar carrosses -aquí cal mencionar els incansables Jaume Roset i Dídac Vilardaga, que ho han donat tot per tenir unes grans carrosses- a tots els que planifiquen les tasques, busquen patges, furgonetes, finançament, apunten cases, encarreguen maquillatge, busquen vestits, roba, permisos… i la feina que no veiem! En aquest cas, noms com la Maria, l’Alba, el Santi, el Pep, la Rosa, la Xes, el Jordi… i tots els que ajuden, que no me’n vull descuidar cap, i que els agraeixo globalment la seva feina i els esperono a seguir-la fent! De veritat que sou unes màquines! Evidentment també em poso a disposició per a seguir ajudant -com tanta altra gent fa- per a la tarda i nit més màgiques de l’any.

I és que és un dia ple d’emocions. I s’ha de viure per a creure-ho. Entomar la carretera de Lurdes, conduint el cotxet que porta l’àngel, amb aquell pessigolleig dins el cos… Comentem la jugada amb les patgeses que formen la carrossa; la música sona, els generadors no paren, anem avançant. Arribem a l’altura de la Residència i, fosc, ple de gent que s’espera amb fanalets i mirades emocionades de petits i grans. He d’engolir dues vegades per contenir les llàgrimes d’emoció. Va tot bé, tal com ens indica el Mestre de cerimònies (Palau), i el Dídac -que també s’ho mira amb l’emoció i satisfacció de saber-se treballador d’allò que està veient-. Completem el recorregut fins a la Plaça de l’Església que està molt i molt plena de gent, fem aturada dins l’Església i seguim fins a la Plaça Nova. Allà, l’alcalde i els Reis es dirigeixen a tota la gent que també omple la Plaça. Seguidament, alguns anem a la Residència a veure els avis (on cantem cançons i repartim regals, molt emocionant també), i altres reparteixen caramels a la Plaça Nova. (segueix…)

I a la nit a les cases. Toquem els timbres; els nervis i emocions ja es noten només obrir la porta. I sobretot, notem la il·lusió amb que són rebuts els Reis; aquests Reis que sí que estimem. Cantem cançons, repartim regals, obrim fantasies. I no només amb la canalla, els grans també es mostren més que apassionats amb el moment que vivim. Tot plegat, és com si d’un parèntesis es tractés. Brutal.

Acabem, i ho celebrem a la Sala Polivalent amb una disco-mòbil, que de pas serveix per a ajudar a recollir fons i contribuir a pagar-ho tot plegat. S’acaben una tarda i nit màgiques. Sí, potser sí que neix d’una gran mentida, i d’un caràcter consumista, però la passió i la il·lusió que es viu, és impagable.

Per últim, també és cert que a la ment hi hem de tenir qui no pot permetre’s viure aquesta situació, nens i nenes (i famílies) que per a diferents situacions no van poder viure-ho igual que nosaltres; des de per situacions econòmiques, socials i/o de salut, per exemple. Per ells, també aquestes paraules i un sincer desig de millora, un desig que no només s’ha de quedar en unes paraules i un pensament, sinó amb el compromís diari de contribuir a millorar-ho. Així doncs, encara serà més gran la màgia de veure millorar aquestes situacions gràcies a l’esforç de tots.

* Podeu veure una galeria de fotos a Picasa ; o a Google +, en que podreu veure tot un recull en relació als Reis, no apte per a canalla amb fe. Les fotos són fetes per jo mateix, a excepció de les de la cavalcada que són de la M.Rosa Soler.

 

 

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*