D’on sóc? Què escric?

Quan vam començar aquesta aventura d'”El Sarró” (què és?) amb un grupet de noies actives, ho fèiem amb ganes d’anar fent tertúlies, intercanviar experiències, adquirir coneixement i compartir-ho amb qui tingués les mateixes ganes que nosaltres al voltant d’una taula. I divendres passat vam arribar ja a la sisena edició, aquest cop entaulant-nos amb l’escriptor Ramon Erra (blocaire a Vilaweb).

Amb el carrer potes enlaire, vam apropar-nos i vam entrar al Restaurant Ca la Cinta de l’Alou. Un cop tots asseguts, presentat “el sarró” i el ponent, vàrem fer roda d’autopresentació tots els assistents. Ja aquí vam tenir inclusions i observacions del Ramon, perquè sense que ningú ho hagués demanat tots ens anàvem presentant com justificant-nos de si llegíem o no, i si havíem llegit els llibres del protagonista. Potser és la ronda que n’hem tret més suc.

El Ramon Erra, per mi primer barman de Cal Penyora i, més tard escriptor, va fer-nos una exquisida intervenció que portava escrita, “per alguna cosa sóc escriptor”, va etzibar-nos. Sobretot vam aprendre molt. A partir del títol “D’on sóc, què escric?” el Ramon va preguntar-se i desgranar entorn “el fet de ser d’un lloc afecta com escric?”. Així, va parlar d’ell mateix tot explicant-nos d’on és i quina identitat té: “M’he criat a Santa Eulàlia de Puig-oriol, Lluçà, Lluçanès, Catalunya, i vaig triar també la identitat francesa i irlandesa”; “No renuncio a ser d’on sóc, al contrari, d’un poblet com Santa Eulàlia en pot ser poca gent”. Si cal, torneu-ho a llegir.

 

IMG_6669

Va seguir explicant com escriu, com fa el “doble joc” i deixant-nos clar verbalitzant-ho diverses vegades que “tinc la inquietud de salvar les paraules i les expressions” i va planar sobre la taula tota l’hora el mot “trinxant” (definició núm3 aquí).

Va rebutjar etiquetes de l’estil “escriptor rural”, però sí que va afirmar que “la manera de mirar el món la condiciona el lloc. Ara bé, com és la manera de mirar el món en un lloc com aquest?”, i va afegir “els detalls, l’ambient, la llengua, el punt de vista, això és el que et fa ser únic”. Vinga, si cal, torneu-ho a llegir i reflexionem-hi…

Després de la seva exposició, i tot degustant els plats que ens havien preparat, va començar la potent tertúlia, en la que crec que en algun moment o altre tots els assistents vam intervenir. Símbol inequívoc de l’interès, i la riquesa de l’esdeveniment.

Algunes preguntes i reflexions van trobar resposta, altres resten obertes. I és bo, crec, que així sigui. Per cert, podeu veure’n algunes tan a facebook com a tuiter amb l’etiqueta #elsarró.

Personalment, només el constipat important i torracollons que m’impregnava em va impedir de tenir els 5 sentits en la conversa, però en el debat de si el protagonista és d’un lloc, o d’un altre, o… jo en fardo, i proclamo als quatre vents que és escriptor del Lluçanès.

IMG_6671

 

IMG_6682

IMG_6683

 

1 comentari

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*