El comerç, la Xina, Prats… i a consumir!

(article publicat a Naciódigital…)

A rel de l’obertura d’un basar regentat per persones d’origen xinès a Prats de Lluçanès el debat sobre la idoneïtat d’aquest tipus de comerç a la població ha esclatat i està servit. És el primer d’aquest estil que s’obre al nostre poble, malgrat ja fa anys que s’han convertit en habituals en el teixit comercial de diversos pobles i ciutats.

Però centrant-nos aquí, jo més que escriure sobre aquest local comercial, intentaré positivitzar el missatge, i aportar valor afegit a l’assumpte. I és que penso que cal una planificació de dinamització comercial pel municipi, i en tenim les eines. Trobem que els botiguers estan organitzats al voltant d’una Unió de Botiguers i Comerciants majoritàriament dinàmica i amb empenta. Un nombre de comerços gran per la població que som, i sabem que gairebé un 40% de les persones del municipi es guanya la vida amb el comerç i els serveis. No tenim prou arguments perquè l’Ajuntament, per exemple, hi dediqui dobles esforços? L’administració pública, en aquest cas la més propera, ni pot ni ha de solucionar tots els problemes d’aquest tipus, però en aquest cas sí que ha de ser sensible i hàbil i buscar sortides per aquest sector que, si no ens espavilem, patirà doblement la crisi. (segueix…)

I què més tenim? Un mercat dominical únic a la comarca que ja fa temps reclamem que li cal una actuació, però estructural i duradora, planificada i amb sentit. Com a capital del Lluçanès, Prats és pol d’atracció històrica per a la gent dels altres pobles de la comarca, i això també es pot aprofitar. Ara, amb la nova carretera tenim una altra oportunitat per buscar la venta de productes i donar un valor afegit als que es fa aquí; i és que l’elaboració de productes propis és gran. La tradició comercial de Prats, no oblidem, és llarga i potent, sense oblidar també les fires que tenim i que no poden caure en la deixadesa de qui no té idees per a dinamitzar-les.

Igualment, estem parlant d’un territori amb elements prou cridaners per atreure gent de fora, però també perquè els d’aquí ens sentim orgullosos de poder gaudir-ne. Amb un entramat associatiu viu i actiu, que podem també implicar-lo en la dinamització del poble i la comarca.

Per altra banda, incentivem el consum sobretot per aquestes dates. Molt bé (depèn com és contradictori, perquè per un costat volem que la gent compri més, però per l’altra retallem sous. Això no quadra). Ara, podem promocionar un consum responsable? Repartit al llarg de l’any, adaptat al nostre territori i a les necessitats de la gent? Els comerciants i, per tant, tota la població en general, també ho agrairien.

Isaac Peraire Soler

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*