El FEM-HI MÉS és més que un espectacle

Ahir diumenge dia 17 de novembre l’última funció del FEM-HI  MÉS va acabar tard; sortíem de la Sala Polivalent de Prats de Lluçanès a quarts d’una de la nit després de 3 hores d’actuació activa. Imagineu-vos els organitzadors i els que van actuar, que ja portaven a l’esquena una representació abans (a les 5 de la tarda) i que sense descansar van empalmar amb la segona. A més de sumar-hi els dies, setmanes i mesos previs d’assajos i preparació. Avui ben d’hora, a les 7 del matí, una de les que van formar-ne part -la Mònica-, pujava al meu cotxe enèrgica com sempre i amb un somriure d’orella orella que representava que, més enllà del cansament, l’esforç havia valgut la pena.

Tot viatjant cap a Barcelona i amb l’Anna -que també va veure el segon round- hem pogut comentar la jugada, repassar els moments més àlgids de les actuacions, mentre la Mònica ens explicava tot el procés, les sensacions viscudes des de l’altra banda, etc.

Pensant-hi, quan la història del “FEM-HI MÉS” va començar a escriure’s ella ni tan sols havia nascut, i ara n’havia esdevingut una de les participants. El grup de dones impulsores d’aquest grup va començar el 1992 amb l’interès de sumar esforços per accions solidàries; i se n’han sortit molt bé. Fins ahir, han organitzat múltiples coses i han mobilitzat gran quantitat de gent.

Ahir, el públic que va omplir dues vegades la Sala vam gaudir veient tanta gent dalt l’escenari (una vuitantena de persones d’edats molt diverses), de veure esquetxos de vídeos recordant actuacions passades, de viure actuacions de nou, amb mateixos protagonistes (menys cabells i més perruques, això sí! ;) ) o protagonistes nous.

Valoro enormement la capacitat mobilitzadora, i sobretot el treball de fons. Aquesta organització i intercanvi d’experiències de gent diversa que s’uneix per a una bona causa (ahir, per l’Obra Social de Sant Joan de Déu per a l’investigació del càncer infantil), que comparteix i aprèn. I després, ens ho ensenya. I a més de fer gaudir al públic, gaudeix ell. Això fa poble, això reforça la societat.

L’actual grup FEM-HI MÉS es va despedir amb un nou èxit, però les paraules de la Montse Costa donant l’oportunitat a deixar el relleu a qui estigui disposat a agafar-lo, és un alè que pot ser recollit per algú i allargar la vida d’iniciatives com aquesta. Mentrestant, és de justícia felicitar a les dones que han format aquest grup per toooota la feina feta, i també a tots els que en un moment o altre han participat en les seves populars iniciatives. El “Fem-hi més” ha enriquit Prats i la seva gent.

* al meu perfil de facebook podeu trobar tastets en vídeo de les actuacions. A diferents perfils hi ha moltes fotos; si localitzo galeries, les enllaçaré. I a continuació, fotos extretes del facebook de la Carme Giró i del David Rodríguez:

5 comentaris

  1. Molt bones paraules. Comparteixo les mateixes sensacions i emocions viscudes. Un grup que val la pena seguir l exemple. I sobretot molt agraida per haver-hi col.laborat.

  2. Hola!!! Isaac, totalment d’acord amb tu, amb totes les paraules i sensacions viscudes. Jo penso que aquestes organitzacions fan poble i a més a més ajuden desinteresadament a altres entitats i gent que ho necessita. Es passen tardes fantàstiques, emociona veure els petits, els joves que ja són grans, als gran que encara surten… tot plegat és una barreja de sensacions tan gran que surts de la sala dient, que GRANS QUE SÓN ELS DEL FEM-HI MÉS! Jo penso que s’ha d’agafar el relleu, només és posar-hi ganes, jo en tinc! Em sento orgullosa d’haver participat al Fem-hi més i ara només tinc ganes de fer una tarda de remember i veure tots els videos! :D

  3. Molt bones paraules! Merci per l’escrit!!
    Pd: m’hagues agradat baixar amb vosaltres només per poder comentar l’actuació d’ahir! jejej però he baixat amb el guille i els dos pensavem el mateix! QUE VA ANAR TOT MOLT BÉÉ!! :D

  4. Totalment d’acord amb tu Isaac, i els comentaris de la Laia, l’Isa (que per cert tenia ganes de veure’t dalt l’escenari també) i el Jordi. Es pot arribar a aprendre molt tant de la iniciativa engegada fa 13 anys com de la dedicació i solidaritat que es palpen durant tots els dies previs a l’actuació.

    Ben d’hora aquest s’ha posat de perles comentar i reflexionar sobre lo viscut des de les diferents perspectives! Remarcar l’esforç de tota l’organització i agrair a tot el públic assistent la calor que desprenien! És maco gaudir de l’espectacle des de darrera però encara ho és més veure relaxada aquesta emoció a les cares dels altres!

    Per últim m’agradaria citar una frase de la cançó amb que vam acabar el Fem-hi més “Its time to lend a hand” tant a tots els companys i coordinadors que fan possible l’exhibició com aquells que més ho necessiten, enguany per la investigació del càncer infantil.

    PD: Ja tinc ganes de veure el vídeo ;)

  5. gracies Isaac pel teu escrit!!! de part meva i de totes les dones del FEM-HI MES!!!!! gracies a tots els que ens vareu ajudar!!! i tots els que ens heu aplaudit!!!!! una abraçada a totsssssss..

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*