homenatge al GRAN CAPITÀ

Aquest dissabte dia 31 de maig del 2014 el primer equip del Futbol Club Pradenc (que milita a la tercera territorial catalana) va jugar l’últim partit de lliga de la temporada. Ha estat una campanya en categoria nova després de l’ascens aconseguit l’any passat, amb un canvi d’entrenadors al final i acabant en setena posició a 1 punt del 5è lloc; no està gens malament. Una temporada que el Club ha superat amb nota el fet de tenir un altre equip a 4a catalana, una escola de futbol exitosa -ahir vam conèixer el liderat aconseguit pels cadets- o altres elements, com el premi a l’esportivitat que van atorgar als veterans, el manteniment de les fèmines, i només amb un puntet negre, que és la pèrdua del Futbol Sala.

Però més que tot això, el partit d’aquest dissabte va significar l’homenatge al gran capità Josep Rocadembosch “Rocky”. La seva trajectòria ha estat brutal: nascut el 1978 i mig, va incorporar-se al Club quan aquest va recuperar el futbol base l’any 1990, i set anys després ja pujava al primer equip, on ha jugat ni més ni menys que 17 anys més. Ah! i en alt rendiment (els anys els dissimula de cullons!). Ahir, una pancarta penjada a darrere la porteria l’esperava; el minut 16 vam fondre’ns en un minut d’aplaudiments en el seu honor; i quan va ser substituït els seus companys li van fer un passadís mentre rebia una gran ovació de la grada.

Al final del partit, va ser el torn dels parlaments. Van agafar la paraula, per aquest ordre, tres homes que igualment tenen una vida lligada al FC Pradenc: el President del Club Ramon Montanyà (que ja havia entrenat al Rocky de ben petit); l’últim entrenador que ha tingut el Rocky, el Josep Paré; i l’actual capità Roger Parareda. Tots tres van deixar anar elogis al protagonista, pel compromís i per la transmissió de valors que ell representa a dins i fora del camp. Tot seguit, van ser tots els seus companys que li van anar dirigint dedicatòries, totes elles ben merescudes.

Va ser definit com “el mirall de l’escola de futbol”, per això mateix, i per últim, van ser alguns jugadors d’aquesta escola que li van fer entrega d’una samarreta amb el seu número emmarcada.

Quan va agafar la paraula ell, va respondre d’una forma exquisida. Dient que és ell que havia d’agrair al Club i a la gent tot el que ha rebut. Una mostra més de la seva humilitat i preciosa bonhomia.

La seva història amb el FC Pradenc de ben segur que no ha acabat aquí. Un tiu que estima el futbol, que estima el club, que estima els seus amics i companys, que estima el poble. I tots ells, tots nosaltres, l’estimem a ell. Gràcies Rocky!

 

rocky

3 comentaris

  1. Moltes FELICITATS a un gran Capità, futbolista, company… Però si en tot és un 10, com a persona és un 20… Moltes gràcies per tot el que he pogut viure al vostre costat… Una abraçada Rocky…

    GERMAN

  2. Va ser un Dissabte ple d’emocions. Que allò que t’ha fet feliç i t’ha format al llarg de la vida, com és el futbol i el FC PRADENC en el meu cas, a més a més, et doni aquestes mostres de gratitud i d’estima, costa de digerir!!!
    Sóc un afortunat, de tenir aquesta família, aquests amics, aquesta afició, aquest club!!!

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*