El LLUÇANÈS. Passat, present i futur

Aquest dissabte dia 5 de febrer del 2011 va ser històric pel Lluçanès. L’església de Lluçà plena de persones de tots els pobles de la comarca, de variats sectors, va ser l’escenari que va acollir un reivindicatiu acte que repassà el passat, que definí el present, i que ha de marcar el futur.

I és que es donava el tret de sortida als actes per a commemorar els 400 anys de la proclamació de la Sotsvegueria del Lluçanès, uns actes que s’allargaran durant aquest any i que voltaran tota la comarca.

L’acte, el van protagonitzar per aquest ordre, el President del Consorci del Lluçanès i alcalde de Sant Boi Josep Maria Masramon; el Secretari General de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el vigatà d’arrels lluçaneses Xavier Solà; l’alcaldessa de Lluçà i vicepresidenta del Consorci del Lluçanès Eva Boixadé; i el grup Lluçaveus, que va cloure l’acte.

Va ser un acte sobretot reivindicatiu, amb discursos potents -a continuació n’exposaré més opinió-, i amb un punt d’emoció. (hi ha més…)

Així doncs, el discurs del Masramon va ser exclusivament reivindicatiu, amb frases com “si ens ho creiem, ho lograrem“, i dient que per a ell i per la gent d’aquí, el Lluçanès ja és comarca falta, però, que es reconeixi oficialment. Va ser un discurs ferm i convincent. A més, va agrair la tasca de la gent del Consorci i de tothom qui s’ha implicat en l’organització dels actes dels 400 anys.

El Xavier Solà, que s’estrenava com a Secretari General, va parlar de varis temes, des de les seves arrels lluçaneses, a referències històriques del territori, fins a la tasca que ha d’emprendre l’administració actualment.

El seu també va ser un discurs reivindicatiu, declarant-se obertament i clara a favors de la independència de Catalunya i de la proclamació de la oficialitat del Lluçanès com a comarca. Especialment interessant, també, em va semblar la importància que va donar al fet cultural català, parlant per exemple, que “avui no ens cremen pobles; però hi ha altres maneres de fer-nos mal”, en referència també que ahir es commemorava la crema que patí el 1714 Prats i altres pobles del Lluçanès (Oristà i Sant Feliu), i que actualment n’hi ha que ens volen mal. Va lligar fermament el procés d’emancipació nacional a la defensa i promoció dels nostres trets culturals.

L’Eva Boixadé, va fer un repàs històric de la creació de la Sotsvegueria aportant dades i informacions varies. Va explicar els actes que s’aniran succeïnt durant aquest 2011, i també, com és de rebut i com ha demostrat la seva llarga trajectòria, va reclamar la oficialitat de la comarca.

L’acte, en el que també es podia visitar per primera vegada l’exposició itinerant sobre la nostra història, es va cloure amb l’actuació del grup “Lluçaveus” (a la foto), que dirigits per l’Anna Gorchs i vinguts d’arreu de la comarca, van protagonitzar una molt bona cantada.

Al vespre a Prats, va ser el torn de la presentació del llibre “La Sotsvegueria del Lluçanès (1611-1716)”, de Josep Albert Planes. A falta de l’assistència justificada de l’autor, va ser l’editor qui el va presentar. Unes paraules també reivindicatives, parlant del Lluçanès com a comarca transcendental per la història. Va dir, com també penso jo, que el llibre ha de ser un element més, i la celebració dels 400 anys ha d’erigir-se com a motor reivindicatiu. 

Per nosaltres, i per últim, el Lluçanès ja és comarca; com dèia el President del Consorci del Lluçanès. Ara la pilota està a la teulada dels que ‘manen’, i que les bones paraules no es quedin en només això, bones paraules dites durant uns actes potents.

* Notícia i fotos a Vilaweb-Lluçanès

2 comentaris

  1. Quina llàstima que digués “ho lograrem!”, amb aquest contundent castellanisme. Podria haver dit “ho aconseguirem!”.

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*