El Lluçanès a Barcelona: qui perd els orígens, perd la identitat

Són setmanes que l’activitat de la Plataforma “El Lluçanès és comarca” ha portat el nom del Lluçanès tot reivindicant la oficialitat de la comarca al Parlament de Catalunya (situat a Barcelona). Ara bé, hi ha un pilot de persones -estudiants i treballadores- que porten dia rere altre el Lluçanès a la capital catalana.

I el passat dijous dia 28 de novembre es va tornar a fer el “Sopar del Lluçanès” a Barcelona. Així, persones que hi estudiem i/o treballem, que hi passem moltes hores vaja, ens vam trobar al voltant d’una taula. En aquesta ocasió, 67 lluçanesos i lluçaneses de diferents pobles i de diverses edats vam trobar-nos per fer un bon sopar, una bona tertúlia, viure les “novetades” als novells, etc. El cartell de convocatòria era el següent:

I reprodueixo el text que un dels organitzadors (el principal) va fer per a l’ocasió. Em sembla un article molt profund, potent i interessant. No us en perdeu detalls d’aquest escrit del pradenc Ivan Noguera Plans:

“QUI PERD ELS ORÍGENS PERD IDENTITAT

Sona com a sintonia de fons d’un programa de radio la cançó “Jo vinc d’un silenci” d’en Raimon. Paro l’orella i escolto. Entre una de les estrofes de la cançó, una màxima que ell va popularitzar: “qui perd els orígens perd identitat”. En pocs segons, la dita es dissol entre els pensaments del 6è Sopar Lluçanès que aquests dies ja em ronden pel cap i decideixo utilitzar-la per a donar títol a l’escrit de benvinguda al sopar d’enguany.

Un escrit, ideat gràcies a la tertúlia de ràdio d’aquella tarda. Un text reflexiu, on l’entusiasme es destil·la de forma diferent a edicions anteriors.

Em proposo raonar la popular frase com si fos en resposta al mètode d’interrogació que utilitzen alguns directius: els “5 perquès”. Si qualsevol que sigui l’esdeveniment ocorregut ets capaç de donar-hi 5 perquès de resposta, acostumes a donar mostres de certesa suficients, i per tant, a donar per satisfeta la curiositat de l’entrevistador (a no ser que siguis la Mònica Terribes, …esclar! ).

Així, a continuació el que hi podeu llegir són uns arguments favorables a la frase, ni els millors, ni els únics.

Perquè hi ha certes coses en la vida que et marquen molt, i el fet d’haver nascut en un indret o un altre porta intrínsec néixer amb unes característiques o unes altres. Podríem dir que hi ha un conjunt de trets socials, que varien en funció de l’indret, i que la pròpia societat aporta als individus d’aquella terra. Unes maneres de fer i uns valors col·lectius que sense voler aprenen, palpen, empelten els seus ciutadans configurant fins a cert punt la personalitat de cadascun d’ells.

(No seríem els mateixos si haguéssim nascut en un altre país del món enlloc d’aquí. L’entorn social modifica en certa mesura la realitat individual).

Perquè per entendre millor on un es troba, o l’origen de qualsevol situació, tant individual com col·lectiva, és convenient anar a l’arrel, al fons, als orígens, a l’història que hi ha a darrera.

(Sense història què és un territori? Sense vivències i emocions en el nostre record, qui som? Com es pot comprendre a algú sense tenir en consideració què el porta a actuar de tal forma?)

Perquè és bo conèixer quin és el punt d’inici en l’itinerari personal o col·lectiu respecte el que valorarem fets posteriors. Sense punt de partida, no hi ha valoració possible. En canvi, coneixent l’origen i observant la situació actual, si que és factible extreure’n una valoració i treballar en vista a noves perspectives de futur.

(Podem decidir horitzó, cap on anem, però no d’on venim).

Perquè a més, aquest serà un punt de referència que anomenarem al llarg de la vida per donar-nos a conèixer al món, per identificar-nos quasi sempre que establim noves relacions personals.

(“…i tu d’on ets?”).

Perquè els orígens són els fonaments de tota identitat, una base sobre la qual acumularem emocions, vivències, aprenentatges i coneixements de tot tipus.

(Base sobre la qual adquirirem noves identitats i s’assolirem noves realitats al llarg del temps).
Una altre mostra d’identitat està en el territori del Lluçanès. Aquestes contrades tenen una història mil·lenària , i varis pobles són exemples de tribut i divulgació dels nostres orígens, amb festes ben populars: Sant Feliu Sasserra amb la Festa de les Bruixes, Olost amb la fira dedicada al Perot Rocaguinarda, Alpens amb la representació de la Batalla d’Alpens i Prats de Lluçanès amb la festa major de Sant Joan i els Elois, en honor als Traginers.
Es commemoren esdeveniments històrics, vivències, formes de treballar i guanyar-se la vida dels nostres avantpassats. Uns fets que en perspectiva els podem veure des del costat amable i des d’una òptica de transmetre’n uns valors.

Per acabar, m’agradaria citar literalment unes paraules que el cantautor Lluís Llach va dir en el concert del seu acomiadament a Verges l’any 2007 al respecte de la identitat dels catalans:

“Hi ha països que han guanyat la seva identitat a través de guerres i batalles….nosaltres no som d’aquests. Les hem perdudes quasi totes…més ben dit: les importants totes!. I ben mirat,…..i ben mirat, potser sigui millor així. Que el nostre dret a existir no vingui de la capacitat de domini o d’aniquilació d’altres pobles!

A vegades un país, una nació, es fa sota la cohesió d’una ètnia, …tampoc, tampoc. Nosaltres som gent de pas, i potser, potser millor així, segurament molt millor així, perquè al final resulta que només som PERQUÈ VOLEM SER, NOSALTRES SOM PERQUÈ VOLEM SER! I això, jo crec que honora a un poble.

La veritat és que això que considero que és un gran privilegi, al mateix temps és una gran responsabilitat, ja que vol dir que els ciutadans hem d’exercir contínuament la nostra voluntat de ser, perquè aquest món no està gens preparat perquè gent com nosaltres existeixi! Tinguem la capacitat de tensar l’arc per subsistir!”

Aquestes paraules de Llach en clau de país i IDENTITAT NACIONAL, també que es poden entendre en termes d’ IDENTITAT PERSONAL.

TOTS SOM I SEREM SEMPRE I QUAN VULGUEM ARRIBAR A SER!

Salut i força!

IVAN NOGUERA PLANS”

(Panoràmica de la taula. Cliqueu damunt per veure-la més gran)

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*