El Lluçanès d’aquí a 400 anys… (Lluçanès resort)

Dissabte va tenir lloc a Olost l’acte de cloenda de tot un any de commemoració dels 400 anys de la creació de la Sotsvegueria del Lluçanès (mireu el que s’ha fet per aquest motiu aquí).

Va ser un acte potent i curiós alhora. De l’àmbit polític van intervenir l’alcalde d’Olost i l’alcaldessa de Lluçà al principi i l’alcalde de Prats al final. 

Els plats forts però van ser les intervencions del Marc Ordeix i del Ramon Erra. El Marc és  biòleg i va fer una interessantíssima retrospectiva del medi natural del Lluçanès des de l’any 1, i el Ramon és escriptor i va parlar de com creu que serà el Lluçanès d’aquí 4 segles.

Em centraré amb el que va parlar el Ramon (perquè és més senzill transmetre-ho, i ens hi podem animar tots a dir-hi la nostra). Exposaré a grans trets el que va dir, i us convido a aportar al final la vostra visió:

Segons el Ramon, al segle XXV la nostra comarca es dirà “Lluçanès resort“. (segueix…) 

Ens trobarem en una Catalunya superpoblada, amb grans àrees de població (les va exposar). Una d’aquestes serà la que formaran una Y, amb Vic i Manresa de protagonistes, i Berga i Ripoll com a satèl·lits. Enmig, el Lluçanès, que com sempre, quedarà fora de l’evolució dels transports (existirà el tub xuclador, per desplaçar-nos ràpidament d’un lloc a un altre, però evidentment aquí no arribarà). Així, el Lluçanès serà declarat per la UNESCO patrimoni màgic i intemporal de la humanitat -marca que reivindicarem i farem servir-.

Llavors es celebrarà una Fira del s.XX a la Plaça de Santa Creu – població que passarà a ser un carrer de la ciutat Prats d’Olost-. Hi haurà molts nouvinguts de països diferents que buscaran en aquest territori el tret diferencial que tindrà, i la llengua segur que serà el català, ajudat per l’existència d’uns minitraductors d’orella (indústria importantíssima del territori).

La gent d’aquí continuarem essent tossuts i esquerps. Matarem porc, cagarem el tió, cuidarem horts, cagarem el tió, es farà el Poema de Nadal, hi haurà els gegants… L’esperança de vida serà de 120 anys, i la gent es jubilarà als 80.

Les coques de Perafita tindran franquícies arreu del món, encara que el propietari serà un brasiler d’orígen hindú, i es seguiran produint a Perafita mateix. Hi haurà balnearis al Cobert de Puigcercós, Sant Cristòful i Montclús.

Seguirem tenint problemes entre el binomi que les males comunicacions ens donen tranquil·litat, i alhora busquem bones comunicacions que ens faran perillar aquesta tranquil·litat.

Parlant del món en general, el Ramon va dir que triomfaran els estats petits, en una aliança de països petits, en que Catalunya hi serà present i protagonista. Una secta d’orígen australià tindrà com a referents la Pedra Dreta i el Castell de Lluçà, iaquest últim serà lloc de peregrinatge dels creients sectaris. N’hi haurà molts, i ens molestarà.

I va acabar la intervenció amb un: “ENS ENS SORTIREM, PERQUÈ SEMPRE ENS N’HEM ENSORTIT!

Gran relat, amb grans aspectes a valorar. Aquí n’he fet un resum dels apunts que vaig prendre. Ramon, disculpa’m si no he estat prou fidel a les teves paraules. I a la resta, com creieu que serà el Lluçanès d’aquí a 400 anys??

Per últim, em sumo a les felicitacions que es van fer a la gent que ha fet possible aquesta commemoració, i als que hi han participat, una celebració que esperem ben aviat trobi la recompensa de l’oficialitat comarcal. Ara bé, no vindrà sola. Seguim-hi insistint. I com va dir el mateix Ramon Erra apuntant directament als polítics: NO HI HA EXCUSES!
 

2 comentaris

  1. Pels que no varen ser presents a l’acte… es varen perdre un exercici imaginari moooolt interessant, de pensar com seria una cosa tan propera com el propi territori, en un altre moment temporal, en aquest cas el segle XXV. En Ramon ens va fer somniar desperts, compartíssim o no el seu “Lluçanès Resort”. Les prèvies pincellades ambientals d’en Marc van fer-nos possible visibilitzar el pas del temps, des de fa mès de 4 milions d’anys fins a l’actualitat, aviat és dit!!!
    Felicitats Isaac per la crònica!!!

  2. Boníssim, he rigut molt XD
    Per cert, les coques de Perafita crec que ja han fet el salt internacional, jo n’he vist per l’estranger…
    Isaac, seria molt complicat activar el seguiment dels comentaris via correu electrònic? No recordo mai on deixo comentaris per tornar a veure si em responen :-(

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*