El problema no és el mòbil…

En ocasió del Mobile World Congress i tot el què va generar la setmana passada, hem pogut llegir i veure molt sobre aparells mòbils i tot el què l’envolta (a part de tot el què va passar amb la mobilitat a la capital catalana i entorns).

Dos exemples van ser “Carta d’amor al meu odiat mòbil“, un bon article del Carles Capdevila (que podeu llegir aquí) o el reportatge “No puc viure sense tu” del 30 minuts de diumenge passat (vegeu-lo aquí), també interessant.

Deu ser ben cert que el mòbil té coses negatives, suposo. I és que els dos exemples que us he posat, ja d’entrada els títols porten connotacions no pas positives per els aparells protagonistes d’aquest article i de les nostres vides (encara que el del Capdevila és carregat d’ironia). Però si l’aparell té coses negatives… jo li veig OPORTUNITATS IMMENSES, i em fixo en elles.

En un sol aparell petitot hi portes moltíssimes coses i tens opció de portar-n’hi mil més. Amb elles, pots fer-ne moltíssimes i l’opció de fer-ne mil més. Llavors, ets tu que has de saber treure’n profit i fer-ne un bon ús. Ell, d’entrada, t’ho posa molt senzill.

Des de convocar reunions, demanar opinions, escoltar, transmetre, informar, conèixer, intercanviar, estar en contacte amb la família. Estar en contacte amb els amics, i fer-ne de nous.

Cert és que tendeix a allunyar-nos de qui tenim a prop, però també a apropar-nos de qui tenim lluny. I sempre, sempre, sempre, dependrà al final de nosaltres mateixos.

Per tant, i si ens posem a millorar-ne l’ús? O millor dit, fer-ne un ús crític? Reclamo un 30 minuts enfocat a això. I un reguitzell d’articles en la mateixa línia (si en trobeu, podeu enllaçar-los a sota).

Així que la conclusió per mi és que el problema no és el mòbil, el problema som nosaltres.

 

mobils

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*