la Trencadansa i els ballets de Sant Vicenç des de dins… (comentari i fotos)

Dies previs d’assajos i preparació. La Lurdes Sanjuan, la Noèlia Córdoba i la Roser Reixach, de Dansa i Tradició, al capdavant, ensenyant, preparant, organitzant; portant el timó, vaja. Les parelles de dansers érem els següents:

Isaac Peraire – Judit Icart / Marc Vilella – Judit Boladeras / Pep Martin – Maria Fíguls / Enric Tarrés – Marina Ferrer.

Jordi Solà – Maria Faura / Gerard Soler – Carla Basagaña / Carles Ibáñez – Mireia Font / Èric Vilamú – Sílvia Parés.

El Diumenge dia 22 ja havia arribat. Després d’una nit massa llarga, molts havent participant activament dels actes nocturns de la Festa Major, a quarts de 9 les noies ja van apareixent a ca la perruquera Anna (mare i filla) al Carrer Nou. Els nois, quedem directament a 2/4 de 10 a La Fassina, on esmorzem bé. No es nota nerviosisme generalitzat, però dóna la sensació que la ‘processó va per dins’… Hi ha moltes ganes que tot vagi molt bé. Notem que estem a punt de viure un matí important. A davant de Cal Bach, iniciem el seguici que ens portarà fins a l’església. Fa fred. A Missa, xiuxiuegem una mica entre nosaltres, però participem de l’Ofici i cantem amb aire els tradicionals Goigs a Sant Vicenç amb la cèlebre tornada “Cap al cel, feu-nos de guia, Sant Vicenç nostre patró“.

Sortim a la Plaça de l’Esgésia, ara sí, plena. Els gegants (que, per cert, llueixen un rostre esplèndid després de la repintada que han viscut, i el Vicenç porta barret nou), protagonitzen una ballada. Llavors, tornem a formar seguici, fins a la Plaça Vella. La gent ens mira, nosaltres caminem, comentem i també observem. Arribem a Cal Marçal, més que mítica parada, on ens amaguem per acabar-nos de preparar. Faixes, maquillatge, alguna visita al lavabo, i un crit de molta sort! (segueix…)

 

Ve el Manel Perusa que ens fa les últimes indicacions. Durant tota la ballada, serà un referent per a mi també. Comencem. Sortim el Solà i jo, com a capdansers, a buscar l’alcalde i l’homenatjat. Emoció. La Plaça està plena de gom a gom, el fet de ser diumenge i fer prou bon temps, ha afavorit la gran assistència.

Arriba l’hora autèntica de la veritat. Estem a punt. Sona ja el galop d’entrada i comencem a això, a galopar; quedem sense música a mig fer (per un error de coordinació, en cap cas equivocació de l’orquestra ni el director), però ens en sortim bé. Comencem la Trencadansa. A les primeres de canvi, el primer cop que aixeco la cama esquerra, se m’esparrequen els pantalons (la tonteria de voler-los grossos per poder ballar millor, em va portar a això, que el primer cop que vaig estirar, se’m va enganxar al genoll i descosir un bon tros. Això serà tema de conversa durant tota la jornada, i de record per sempre). La Trencadansa però, crec que surt bé; la gent espera un bon salt dels capdansers, s’ho mira amb lupa, i nosaltres ens dediquem remirades amb el Solà per a clavar-ho. Ho intentem i segurament ens en sortim prou bé, o vaja, això volem creure. Salt de la Judit cap a la Maria, i a l’inrevés.

Finalitza la Trencadansa, entren els meus nebots i s’emporten el barret, l’almorratxa i la capa. L’Hug, es posa el barret que, evidentment, li tapa la cara. Ja amb tots els balladors actius, seguim amb el Ballet de Déu (o de deu) i la Corranda. En aquest cas, també penso ens en sortim prou bé. Mentre balles, recordes detalls dels assajos; comentaris de la Lurdes, la Roser, la Noe i de les companyes i companys. Intentes que tothom rigui i hi hagi bones cares. Ho aconseguim. Ens ho hem passat perfecte.

Arriba el torn de la Corranda del poble. Més gent que mai hi participa, i s’emporta la victòria honorífica de qui aguanta més les noies enlaire el quadre format pel Miquel Zorrilla, el Pep Peraire, l’Aina Picas i l’Irene León. Llavors, tornem a la versió reduïda de la Trencadansa. Contents, amb més cares de tranquil·litat i els passos són més segurs. La colònia de l’almorratxa cau amb més lleugeresa. Acabem, donem voltes a la plaça, saludem, ens aplaudeixen. Hem acabat, i estem MOLT contents de nou a sota a Cal Marçal on ens abracem i saludem, comentem i riem. Mentrestant, els gegants fan la ballada de la peça “La Trencadansa” interpretada per gralles. Anem cap als jardins de Cal Bach, on fem fotos, comentem la jugada i mengem una miqueta. Quedem un dia per sopar, ens ho mereixem! ;)

Viure això, participar d’un esdeveniment d’aquestes dimensions, és un gran honor, un plaer. Va ser un dia històric, una important jornada de cultura i tradició, de festa, en la que poder-ne ser partícep d’aquesta forma porta sensacions que com tradicionalment es diu i és ben cert, costa de descriure en paraules. Agraït a les companyes i companys dansaires, a les noies de Dansa i Tradició, i a tota la gent del poble i qui va venir a veure-ho, que visqui la Festa Major i la Trencadansa!

* Podeu veure aquí fotos dels assajos durant els dies previs.

* I en aquest enllaç, fotos de les danses el mateix dia 22, per gentilesa d’en Joan Parera i la M.Rosa Soler.

 

4 comentaris

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*