la Trencadansa i els ballets de Sant Vicenç des de dins… (comentari i fotos)

al 23 de gener de 2012 a Món Proper

Dies previs d’assajos i preparació. La Lurdes Sanjuan, la Noèlia Córdoba i la Roser Reixach, de Dansa i Tradició, al capdavant, ensenyant, preparant, organitzant; portant el timó, vaja. Les parelles de dansers érem els següents:

Isaac Peraire – Judit Icart / Marc Vilella – Judit Boladeras / Pep Martin – Maria Fíguls / Enric Tarrés – Marina Ferrer.

Jordi Solà – Maria Faura / Gerard Soler – Carla Basagaña / Carles Ibáñez – Mireia Font / Èric Vilamú - Sílvia Parés.

El Diumenge dia 22 ja havia arribat. Després d’una nit massa llarga, molts havent participant activament dels actes nocturns de la Festa Major, a quarts de 9 les noies ja van apareixent a ca la perruquera Anna (mare i filla) al Carrer Nou. Els nois, quedem directament a 2/4 de 10 a La Fassina, on esmorzem bé. No es nota nerviosisme generalitzat, però dóna la sensació que la ‘processó va per dins’… Hi ha moltes ganes que tot vagi molt bé. Notem que estem a punt de viure un matí important. A davant de Cal Bach, iniciem el seguici que ens portarà fins a l’església. Fa fred. A Missa, xiuxiuegem una mica entre nosaltres, però participem de l’Ofici i cantem amb aire els tradicionals Goigs a Sant Vicenç amb la cèlebre tornada “Cap al cel, feu-nos de guia, Sant Vicenç nostre patró“.

Sortim a la Plaça de l’Esgésia, ara sí, plena. Els gegants (que, per cert, llueixen un rostre esplèndid després de la repintada que han viscut, i el Vicenç porta barret nou), protagonitzen una ballada. Llavors, tornem a formar seguici, fins a la Plaça Vella. La gent ens mira, nosaltres caminem, comentem i també observem. Arribem a Cal Marçal, més que mítica parada, on ens amaguem per acabar-nos de preparar. Faixes, maquillatge, alguna visita al lavabo, i un crit de molta sort! (segueix…)

 

Ve el Manel Perusa que ens fa les últimes indicacions. Durant tota la ballada, serà un referent per a mi també. Comencem. Sortim el Solà i jo, com a capdansers, a buscar l’alcalde i l’homenatjat. Emoció. La Plaça està plena de gom a gom, el fet de ser diumenge i fer prou bon temps, ha afavorit la gran assistència.

Arriba l’hora autèntica de la veritat. Estem a punt. Sona ja el galop d’entrada i comencem a això, a galopar; quedem sense música a mig fer (per un error de coordinació, en cap cas equivocació de l’orquestra ni el director), però ens en sortim bé. Comencem la Trencadansa. A les primeres de canvi, el primer cop que aixeco la cama esquerra, se m’esparrequen els pantalons (la tonteria de voler-los grossos per poder ballar millor, em va portar a això, que el primer cop que vaig estirar, se’m va enganxar al genoll i descosir un bon tros. Això serà tema de conversa durant tota la jornada, i de record per sempre). La Trencadansa però, crec que surt bé; la gent espera un bon salt dels capdansers, s’ho mira amb lupa, i nosaltres ens dediquem remirades amb el Solà per a clavar-ho. Ho intentem i segurament ens en sortim prou bé, o vaja, això volem creure. Salt de la Judit cap a la Maria, i a l’inrevés.

Finalitza la Trencadansa, entren els meus nebots i s’emporten el barret, l’almorratxa i la capa. L’Hug, es posa el barret que, evidentment, li tapa la cara. Ja amb tots els balladors actius, seguim amb el Ballet de Déu (o de deu) i la Corranda. En aquest cas, també penso ens en sortim prou bé. Mentre balles, recordes detalls dels assajos; comentaris de la Lurdes, la Roser, la Noe i de les companyes i companys. Intentes que tothom rigui i hi hagi bones cares. Ho aconseguim. Ens ho hem passat perfecte.

Arriba el torn de la Corranda del poble. Més gent que mai hi participa, i s’emporta la victòria honorífica de qui aguanta més les noies enlaire el quadre format pel Miquel Zorrilla, el Pep Peraire, l’Aina Picas i l’Irene León. Llavors, tornem a la versió reduïda de la Trencadansa. Contents, amb més cares de tranquil·litat i els passos són més segurs. La colònia de l’almorratxa cau amb més lleugeresa. Acabem, donem voltes a la plaça, saludem, ens aplaudeixen. Hem acabat, i estem MOLT contents de nou a sota a Cal Marçal on ens abracem i saludem, comentem i riem. Mentrestant, els gegants fan la ballada de la peça “La Trencadansa” interpretada per gralles. Anem cap als jardins de Cal Bach, on fem fotos, comentem la jugada i mengem una miqueta. Quedem un dia per sopar, ens ho mereixem!

Viure això, participar d’un esdeveniment d’aquestes dimensions, és un gran honor, un plaer. Va ser un dia històric, una important jornada de cultura i tradició, de festa, en la que poder-ne ser partícep d’aquesta forma porta sensacions que com tradicionalment es diu i és ben cert, costa de descriure en paraules. Agraït a les companyes i companys dansaires, a les noies de Dansa i Tradició, i a tota la gent del poble i qui va venir a veure-ho, que visqui la Festa Major i la Trencadansa!

* Podeu veure aquí fotos dels assajos durant els dies previs.

* I en aquest enllaç, fotos de les danses el mateix dia 22, per gentilesa d’en Joan Parera i la M.Rosa Soler.