Mossèn Lluís

Ahir va morir Mossèn Lluís. Al twitter i al facebook vaig actualitzar amb la frase “una persona que surt i surtirà als llibres d’història de Prats de Lluçanès”. En un poble i societat de tradició catòlica, com la que som, i que el pes de l’església (tot i que en decadència) ha estat i és encara prou gran, aquest mossèn ha marcat època.

Sobretot per la seva etapa de mestre a l’escola parroquial, ja fa molts anys. Evidentment jo no el vaig conèixer en aquesta faceta, però segur que molts de generacions passades en tenen diversos records. (segueix…)

Entre altres coses, com per exemple anant a buscar el diari, jo el recordo fent missa a Pinós. Va ser el capellà que va casar els meus pares (no ho vaig viure en directe…), li vaig fer d’escolà quan de petit acompanyava a l’àvia a missa de 9 els diumenges… A nosaltres ens agradava perquè destacava que les seves misses eren més curtes que les dels altres mossens. Els sermons dels enterraments (que és quan el sentia ara…) els feia propers, sobretot gràcies a la coneixença que solia tenir de tota la població. Evidentment, també dèia moltíssimes coses que no en comparteixo ni les comes.

Per últim, serà recordat pels seus discursos la nit de reis, donant la benvinguda als estimats Reis Mags d’Orient, posant-hi aquella màgia que mereixen.

Ahir, la capella fonda de l’església parroquial de Prats es va convertir en la seva capella ardent. Molts que l’havíem conegut vam poder passar a saludar-lo. Mossèn Lluís, era i és història.

*La foto, la va tirar el Joan Bartrons, i l’he copiat del Jordi Pey, que en va fer una entrada.

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*