Ofrena floral a Prats de Lluçanès. El discurs

Avui a Prats, com tants altres indrets del Principat, s’ha portat a terme l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova. A les 12 del migdia, doncs, un bon nombre de persones érem allà per participar-hi. Entitats i partits hem fet ofrenes (a l’interior, foto de la Colla Gegantera, amb molta representació). 

A Barcelona, han passat i passaran moltes coses, però deixo l’enllaç del discurs pronunciat per Màrius Serra al Parc de la Ciutadella, “Català a l’atac. Visca la llengua viva i visca el submarinisme!“. La llengua catalana ha pres protagonisme, i aquest pronunciament val la pena.

Així doncs, tornant a Prats, el Manifest que he llegit, en nom del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès, el podeu veure a continuació… 

Manifest 11 de setembre del 2011

 Pradenques, pradencs,

Repetim la història, però cada vegada més ferms. L’11 de setembre, l’any 1714, després de successives lluites, el nostre poble sencer, una nació completa, va veure’s vençut i com a conseqüència va perdre els seus drets i llibertats nacionals. Malgrat la lluita aferrissada de persones d’arreu del país, començava llavors una etapa de submissió davant qui no ens permet exercir-nos tal com som.

Aquest poble, el nostre poble, aquesta nació, però, no ha deixat dia rere dia, any rere any, de mantenir la seva identitat. Ara, 297 anys més tard, seguim commemorant aquella derrota per a reivindicar-nos, per a fer sentir la nostra veu.

En dies com avui, doncs, està molt bé, manifestar-nos, penjar estelades i senyeres. Posar-nos samarretes reivindicatives. Però també cal fer-ho en les accions quotidianes, en el dia a dia, sigui 11 de setembre, 13 de maig, o 19 d’octubre, per posar exemples aleatoris. Cal fer-ho a la feina, anant a caminar, amb els amics, anant de festa. Des de casa, des de les entitats, des dels ajuntaments i les institucions. Ara més que mai, no ens ha d’espantar, no ens ha de fer por mostrar què som i què demanem. Pep Guardiola aquesta setmana ho dèia així, “Tenim clar que si ens aixequem ben d’hora i penquem, som un país imparable.”

També cada any hi ha algun que altre tema que sobresurt i ens marca l’actualitat. Enguany li ha tocat a la llengua, a la nostra llengua. Una llengua, el català, que ha sobreviscut tempestes molt fortes, vol ser atacada per qui no l’estima. L’Ovidi Montllor, s’hi referia apuntant que “hi ha gent a qui no li agrada que es parli, s’escrigui o es pensi en català; és la mateixa gent a qui no li agrada que es parli, s’escrigui o es pensi”.

Cal, doncs, amb les mesures legals necessàries, seguir defensant la llengua de qualsevol atac arreu dels Països Catalans. Cal defensar el model d’immersió lingüística com a model viable de cohesió i construcció social i cal impulsar un gran acord social, polític i econòmic per fer del català la llengua comuna de tots els qui vivim en aquest país, assegurant així, un país d’igualtat d’oportunitats per a tots i totes, joves i grans. En aquest sentit, aprofito per recordar que demà a les 7 de la tarda, en un acte unitari i conjunt davant de l’Ajuntament, podrem deixar-ne constància.

Convençuts que no hi ha camí de retorn. Per l’honor de tots els que van lluitar per la justícia i la llibertat. Pel compromís cap a la nostra generació i a les generacions futures. Pels nostres drets. El nostre poble serà reconfortat amb la victòria.

 

Pradenques, pradencs, parafrasejant Lluís Llach,

“Coneixent les pedres al camí,
no és només un somni, també és mesura de la llibertat.
L’anhel que neix en cadascú,
l’afany de somniar un futur,
que es fa de tots si ens donem la mà per a un món possible.”

VISCA EL POBLE, i VISCA LA TERRA!

 

Grup Municipal d’Esquerra

Prats de Lluçanès, 11 de setembre del 2011

A sota, la Colla Gegantera de Prats. Quan tingui més fotos, penjaré l’enllaç:

3 comentaris

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*