omplir el sarró de teatre, cultura i coneixement

És una persona que es considera afortunada i privilegiada; “escullo les coses que vull fer, vull ser lliure“, ens va etzibar el Josep Maria Miró per començar “El Sarró” just després de recordar “El plaer de dona” del GALL com a exemple de l’inici de la seva relació amb el teatre. I és que el Josep Maria Miró va dir-ne moltes i de potents en aquesta nova i apassionant edició d’El Sarró, portada a terme el proppassat divendres 15 al vespre al restaurant La Primitiva de Lluçà. Ara i aquí n’intentaré reflectir algunes més.

– Què és el teatre. Cultura i compromís amb la ciutadania

A partir de l’exposició del Josep Maria, que va dir coses com “valoro enormement els que fa 20 anys en un poble treballaven en l’àmbit cultural”, en clara elusió a alguns dels que estaven asseguts a la taula i que van enriquir la tertúlia, o citant a Xavier Albertí: “Fer teatre al s.XXI és fer una mentida que retorna als espectadors una veritat”, vam anar escoltant i parlant de teatre i cultura.

Pel Miró, “el teatre ens fa ciutadans“, fent una defensa ferma de que el teatre ens ha de fer crítics, ens ha de despertar emocions i ganes: “en el teatre l’important és que al públic li passin coses; teatre és generar interrogants que generin respostes”.  I va denunciar que “en una societat on estem perdent quotes de llibertat de forma abismal, en un moment en que ens sembla que som més lliures, estem vivint un món políticament correcte, on tot està sota sospita”, tot apuntant en la seva obra “El principi d’Arquímedes”, en que a partir d’un petó d’un monitor a un nen es desenvolupa una història, sense resoldre; bé, en que cadascú la pot resoldre. Va deixar anar una frase que comparteixo: “tenim una societat molt més avançada del que ens pensem. La societat està de tornada”, en clara referència a la ‘classe política’ o governant del país.

Vam parlar també de l’educació (a la taula hi havia varies persones relacionades amb el món de l’educació) i el seu paper en la cultura en general i el teatre en concret.

I va afegir que no es pot tractar cultura com a entrenteniment. No construirem res seriós si no entenem que això de la cultura és una cosa seriosa.

(Josep Maria Miró, al centre, fent l’exposició)

– El cost econòmic del teatre

En aquest terreny, vam debatre sobre la qüestió econòmica del teatre. Vam parlar de rendibilitat, dels teatres públics i els privats, de la seva gestió, de l’accés al teatre. Va dir que “em preocupa enormement que la crisi vulgui fer-nos éssers més superficials”, ajuntant-ho amb el què és el teatre (explicat en el punt anterior), i va dir que “la creació ha d’estar pagada i no subordinada”. Va fer també una crítica al propi món teatrel: “he vist teatre innecessàriament ostentós”.

Va dir que ens hem de preguntar “què hem fet malament que la gent no consideri interessant anar al teatre? Pels nens, anar al teatre no hauria de ser extraordinari”


(Imatge de la taula plena)

– El teatre al Lluçanès

El Josep Maria Miró va néixer i créixer a Prats de Lluçanès, al Lluçanès, i per tant els seus orígens i el primer contacte el té al Lluçanès. Es va parlar una mica (el tema dóna per a tornar-ne a parlar un altre dia) del teatre a casa nostra. Del teatre a sales, del teatre de carrer, de la programació estable que hi va haver, etc.

Miró va dir que “viure a Prats de Lluçanès és meravellós, però té handicaps. Vivim en un país centralista, tota la vida cultural passa a Barcelona. És difícil viure a Prats si vull dedicar-me professionalment al teatre”.

D’aquesta forma i després de tres hores de tertúlia, debat i bon àpat al voltant d’una taula quadrada i al costat de llar de foc encesa, va acabar la tercera edició d’ El Sarró. Un gran agraiment al Josep Maria per a venir i dedicar-nos el seu temps; igualment a tota la gent que hi va participar. Prepareu-vos per la següent cita, que seguirem omplint el sarró de coneixement!

* Llegiu també l’article que en va fer la Montse Barniol clicant aquí.


(L’equip que organitzem “el sarró”, només hi faltava l’Annaïs)

1 comentari

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*