Per a mantenir-se ferm. Per a recordar l’Isidre

Fa dos anys de la mort de l’Isidre. Era el dilluns 23 de febrer del 2009. Jo estava en un dinar-reunió al Rebost del Canonge de Vic quan un SMS que mai hauria volgut rebre m’informava de la pèrdua de l’Isidre Beltrà. El Messenger es va omplir del símbol del sol, el facebook va acollir grans records (que lamento no haver guardat en cap arxiu).

L’Isidre Beltrà i Julià, de qui el seu nom és estretament relacionat amb l’Institut Castell del Quer, el del Lluçanès, el nostre, ha de ser recordat sempre més, i nosaltres ens hem de cuidar que no caigui en l’oblit. 

Em resulta ara mateix tot tant proper (aquell dilluns, aquell dimarts a la tarda, aquell silenci consternat de tant jovent, aquelles lectures, aquelles emocions…). És com si no hagués transcorregut el temps. De l’Isidre ens en queda el llegat, el record, l’empenta. Ahir mateix, preparant un sopar que estem planejant fer d’excompanys de classe, repassava documents; lògicament, n’hi havia tants de signats per l’Isidre… Per a tot plegat, em remeto al que vam escriure llavors, que perdurarà per sempre: “a l’Isidre” que vaig fer el 23 de febrer del 2009; i el dia 25 “Recordant el llegat de l’Isidre“. A més, “Bones vacances, Isidre” de l’Aleix Cardona, i notícia a Vilaweb-Lluçanès.

Per a mantenir-nos ferms, recordem a l’Isidre. Una abraçada!!!

 

2 comentaris

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*