Reaccionem davant els cops de puny

(article publicat a El 9 nou del divendres 16 de novembre).

REACCIONEM DAVANT ELS COPS DE PUNY

Em defineixo  profundament anti-violent. Però detesto TOTES les violències. Sóc, com la majoria, dels que em repugnen coses diverses com veure la policia reprimint una manifestació pacífica o com algú rep un cop de puny per part d’algú altre. També em deprimeix veure la violència amb la que actuen els mercats financers i les polítiques d’austeritat dels governs català i espanyol contra les classes mitges i treballadores del nostre país. Unes polítiques que lluny de fer-nos sortir de la crisi ens hi enfonsen més.

Els més joves, els que ho són encara més que jo, de les nostres terres i d’arreu del país, veuen agreujada la situació per la condició de ser-ne. I les dades ho avalen. La taxa d’atur juvenil és esfereïdora, l’accés a la universitat és més complicat a causa de la pujada de taxes, l’edat d’emancipació és cada vegada més alta, molts d’ells han de marxar d’aquí per buscar un futur millor, etc. A la Catalunya interior, a més, aquesta situació s’agreuja per la llunyania amb la ‘metròpoli’, tan des del punt de vista universitari com treballador. Per tant, ser jove, català i de l’interior, són elements que junts, ara mateix no donen la millor condició.

Però com a joves, alhora, hem de ser capaços de reaccionar, i tenim totes les idees i ganes per a fer-ho. Estem en un ring en el que no parem de rebre cops, i ara és l’hora de que ens aixequem. I hi ha solució. Una solució que alguns tenim clara: la consecució d’una República Catalana. Una República que permeti al nostre territori ajudar la pagesia, desenvolupar la indústria pròpia, el comerç, el turisme, els serveis socials, donar una empenta a la universitat i a l’ensenyament post-obligatori, etc.

Com a joves, com a persones d’Osona, el Ripollès, el Lluçanès, hem d’assumir la nostra responsabilitat davant la càrrega històrica que tenim sobre. Molts dels nostres fa anys que anhelen un futur lliure, uns objectius que molts hi van deixar la pell. Ara estem a punt d’aconseguir-ho.

Jo no vull que tapin la crisi amb l’estelada; però tampoc vull que tapin l’estelada amb la crisi. Vull posar tots els elements damunt la taula, i defensar els interessos de la gent que formem el nostre país, i el jovent n’ha de ser la punta de llança.

 

Isaac Peraire Soler

Regidor portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès

Candidat a la llista d’ERC a les eleccions al Parlament de Catalunya.

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*