Segons la Llei, el Lluçanès es queda fora…

La setmana passada el Govern de la Generalitat va aprovar el projecte de llei de governs locals de Catalunya. El mateix Govern ha dit que aquesta llei té com a objectius els següents: “determinar i clarificar les funcions de cada nivell de govern; assegurar la sostenibilitat financera i l’eficàcia en la prestació de serveis; simplificar les estructures administratives i evitar duplicitats organitzatives i d’actuació. En aquest sentit, es tracta d’una reforma que ha d’aportar estalvi i eficiència al sector públic, amb un estalvi de fins a 1.000 milions d’euros per legislatura. Alhora, fomentarà la transparència i la participació ciutadana.”

La Llei que va aprovar el Govern de la Generalitat, que ara ha de seguir aquests tràmits parlamentaris, no obre la porta a -de moment- possibilitar el reconeixement de les comarques del Lluçanès i del Moianès, per exemple.

Així, referent a la creació de noves comarques, el text diu el següent:

“Article 49. Creació de comarques

1. Només es podrà crear una comarca quan es compleixin els requisits següents:

a) que els límits territorials de la comarca siguin continus.

b) que els límits territorials de la comarca quedin compresos dins una mateixa vegueria.

c) que la creació de la nova comarca representi una millora econòmica i de qualitat en la prestació dels serveis municipals.

d) que la nova comarca i les altres comarques directament afectades pel procés, puguin garantir la sostenibilitat financera i l’estabilitat pressupostària de l’exercici de les seves competències.

e) que la nova comarca i les altres comarques directament afectades pel procés, puguin gestionar amb eficiència els serveis corresponents.

f) que la creació de la nova comarca no generi duplicitats administratives o elimina les existents.

g) que la nova comarca agrupi municipis que sumin un mínim de 15.000 habitants.

2. La creació de comarques resta subjecta, en tot cas, al compliment dels requisits de procediment establerts en la Llei d’organització comarcal.

3. La creació d’una comarca per fusió o agrupació de comarques ja existents no requereix la justificació del punt 1.g) d’aquest article.”

Davant d’això i atenent els objectius pels quals el Govern vol fer una nova -i necessària- llei de governs locals, m’atreveixo a fer unes aportacions personals:

– La cohesió política que aquest tema desprèn al territori s’ha de visualitzar a la llei. Per això, i atenent a la composició política actual a la comarca, Convergència i Unió (que també governa a la Generalitat) és qui ha de liderar sense matisos la reivindicació i, si cal, demanar explicacions de per què es posa un topall sense argumentació coherent pel nostre territori en aquesta nova llei. Esquerra Republicana hi estarem al costat sense cap tipus de dubte, sense cap matís.

– Tots els Ajuntaments i el Consorci del Lluçanès, com a institucions han de vetllar perquè aquesta llei no impedeixi el reconeixement comarcal. Els motius són sobradament coneguts, i van molt d’acord amb els objectius que el Govern persegueix amb la reforma de l’administració local. El Lluçanès i el Moianès en poden ser, doncs, exemples.

– La demostració social cal que segueixi dempeus, com tantes i tantes vegades ha fet al llarg de més de 10 feixucs anys, amb unes reivindicacions liderades per la Plataforma “El Lluçanès és comarca”, visualitzant-se de ben diverses formes, perquè d’una vegada per totes s’atengui a les seves reivindicacions. De ben segur hi ha cert cansament, i encara més segur ara és l’hora que els representants polítics no defalleixin. Però han de seguir notant aquesta necessària pressió.

– Recordar que amb la llei vigent SÍ que ja és possible reconèixer oficialment tan el Lluçanès com el Moianès. Si, per algun motiu estrany pretenen a la nova llei introduir topalls, que s’afanyin abans, que amb un acord de Govern n’hi hauria d’haver prou.

La gestió pública de pressupostos i serveis a les persones; l’organització i equilibri territorial; el deute i raons històriques amb el Lluçanès i el Moianès, condemnats massa anys a no sortir als mapes; porta tot a que es reconegui oficialment aquestes dues comarques. Les Lleis han de servir a les persones i territoris, no a l’inrevés.

 

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*