T’he vist



No vaig conèixer mai l'Anselm Gost, però n'he sentit a parlar molt i el seu nom apareix quan llegeixes en relació el nostre poble. El cap de setmana passat, coincidint amb el 40è aniversari de la seva mort -que li va venir massa aviat-  Prats de Lluçanès va reviure la seva obra, de la mà del grup "Carai Teatre", i segur que és el millor homenatge que se li podia fer a un home de mil facetes.

Amb un cartell dissenyat a partir d'una foto del Patriarca feta pel Rambol (boníssima la foto, boníssima!), s'anunciava l'obra "T'HE VIST", un text inèdit que finalment veuria la llum. La Sala Polivalent presentava un aspecte que no ens té habituat. S'havien treballat i molt que no fos només una experiència teatral (que també) sinó que sumés un conjunt de sensacions. Entraves en bloc junts, després d'esperar a fora lluny de grans aglomeracions -el número d'assistents era limitat- i, estant drets després d'una introducció a veu de l'Antònia de Cal Girvent i unes imatges del Patriarca, unes cadires ens recordaven que mentre nosaltres érem allà hi havia i hi ha persones que estan a la presó o a l'exili pel sol fet de defensar la democràcia. Aquesta reivindicació en un espai de teatre i cultura, em va semblar molt important.

I un cop asseguts, situats molt propers a l'escenari creat per a l'ocasió, quedaves molt a prop dels actors i et permetia notar molt les emocions que es vivien. I comença l'obra, enmig d'una escenografia treballada que et transportava a un menjador típic i històric, un menjador molt guapo; potser podria haver representat el menjador de Cal Perusa.

Amb un text senzill, recorrent alguns tòpics, una història entre famílies, amors, relacions entre diferents estaments socials, tradicions i emocions, amb vestimenta i maquillatge ajustats a qui representaven, va donar fruit a una representació natural, amb el que considero que va ser un repartiment molt encertat. Una obra lleugera, amena, que es va fer curta. Amb moments per les rialles, la reflexió i alguna insinuació al drama.

Per tot això, cal un agraïment i felicitació alhora als actors Manel Gost, Natàlia López, Enric Tarrés, Txiki, Pep Peraire, Anna Plans, Agnès Cruells, Cel·lí Berengueras i Maria Mercè Gost. També a la Casa de l'Heura, a l'antiga Comissió de Festes i, com no, a la Blanca López que, encara que no li agrada sortir, ni que es vegi, ni res de res, doncs em permeto la llicència de fer-la enfadar destacant la seva aportació en aquest projecte en concret i en "Carai Teatre" en general.

Ah, per cert, per acabar, deixeu-me dir que m'hauria agradat veure l'Anselm i el Rambol asseguts a l'Orient o el Centre Casal Castells (ajudeu-me, quin preferirien?) mirant l'obra de teatre que vam presenciar. I, sobretot, m'hauria agradat fer-hi tertúlia després. Si a mi m'hauria agradat, imagineu-vos doncs els que van conviure-hi.

Llarga vida a la seva memòria i al teatre amateur!

 

(A continuació podeu veure un seguit de fotos. La primera és extreta del facebook de Carai Teatre; la resta, són fetes per un servidor a la representació de divendres 25 de maig.)



familiathevist IMG_6827 IMG_6831 IMG_6840 IMG_6844 IMG_6846 IMG_6850 IMG_6851 IMG_6857 IMG_6860 IMG_6866 IMG_6869 IMG_6870 IMG_6875 IMG_6882 IMG_6886 IMG_6888 IMG_6891 IMG_6904 IMG_6920