Ahir, dijous 1 d’octubre del 2015 es va constituir el nou Consorci del Lluçanès. Vaig entomar la responsabilitat de presidir-lo, amb ganes, energia, il·lusió, empenta, idees i amb un equip al costat. I vaig pronunciar el discurs que us envio a continuació, després d’agrair el suport unànime rebut, i d’escollir el Marc Sucarrats (alcalde d’Oristà) com a Vice-president primer, i el Joan Carles Solé (alcalde de Lluçà) com a Vice-president segon:
“El Consorci del Lluçanès té una història. Avui no comencem de zero.
Són diverses les etapes, vàries les persones, polítics i tècnics que han treballat per tenir un ens comarcal, una eina per ajudar als nostres municipis i, per tant, a tota la gent de la nostra comarca.
El Lluçanès és una comarca formada per pobles que necessitem conjurar-nos per afrontar els reptes de present i de futur.
Els ajuntaments del Lluçanès, tots ells petits, necessitem d’una eina que ens permeti millorar els serveis, donar serveis, i racionalitzar la despesa.
Els últims anys, en els que jo m’ho he mirat des de la barrera, de ben segur que han estat durs i complicats. S’ha ajuntat una crisi econòmica important, també a les administracions, i la que considero falta d’iniciativa política, falta de l’empenta i lideratge que crec que un ens així ha de tenir.
Una empenta i lideratge que no ha d’exercir algú concret, si no que ha de ser compartit.
La comarca que volem, el territori que tenim, no necessiten de lideratges únics ni de municipis ni de persones.
Aquest nou President que teniu davant així ho entén i així vol practicar-ho. Aquest Lluçanès necessita que tots i cadascun de nosaltres hi aportem iniciatives, necessita que remem junts sense tenir en compte si el meu campanar és més gran que el del costat. Aquí, el principal capital que tenim són els municipis, els ajuntaments, les entitats, el territori i la seva gent.
Nosaltres com a responsables polítics, com a representants de les nostres poblacions tenim el deure d’esforçar-nos en el treball conjunt, un deure que es converteix en oportunitat per la nostra ciutadania.
Així les coses, tenim davant algunes amenaces i també, o sobretot, grans oportunitats.
Començo per les amenaces: la feblesa de la institució, d’aquest Consorci que més enllà dels aspectes econòmics, té l’amenaça ja efectiva de la famosa LRSAL, la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, i la falta de recursos econòmics i de rumb polític.
Aquestes amenaces les hem de combatre amb dos grans eixos de treball:
- Un: sortida jurídico-legal per la sustentació de l’ens, a l’espera de la Comarca oficial.
- Dos: L’abastiment de projectes conjunts pel territori. En aquest sentit, ja els alcaldes hem parlat d’eixos com;
- Ocupació, emprenedoria, promoció econòmica i turística, desenvolupament rural.
- Educació: Lluçanès territori educador.
- Escombraries: recollida i/o deixalleria
- Centre de serveis: compartir elements logístics.
- Serveis tècnics.
- Serveis Socials.
- Cultura, Esports i Joventut.
- Comunicació.
Aquests projectes els hem de fer possibles entre tots, sumant esforços perquè servirà i retornarà a la gent.
Caldrà un esforç per comunicar, fer notar a la gent que l’eina comarcal és necessària, per a fer-los-en partícips, i que es noti la importància d’aquesta per poder afrontar els reptes de futur. Serà un esforç que si interioritzem en les nostres accions sortirà sol.
Per això, un altre eix que el Consorci ha de tenir en compte, és el que té a veure amb el reconeixement oficial de la comarca del Lluçanès.
Fa dos mesos i 5 dies votàvem per la comarca. No repassaré els passos per arribar fins a aquella consulta. Agafo els elements positius, sobretot les accions que van servir per apropar a la gent per què servia una comarca.
Aquella històrica consulta va tenir uns resultats.
Aquells resultats avalen la creació de la comarca del Lluçanès, un encàrrec ja traslladat al Govern de la Generalitat, i que el que hi hagi ara de nou haurà de resoldre. Per tant, cal posar en valor aquell SÍ majoritari globalment, aquell sí que va sortir en 8 pobles.
No podem obviar, però, que també va haver-hi 5 pobles que va sortir que NO. Els seus alcaldes ja han dit que no volen despenjar-se del Consorci i el treball conjunt. És un bon símptoma. Òbviament que la gent va decidir, però mai trobaran la porta tancada.
I estic esperançat que trobarem la manera, que farem partícips a la gent amb l’arrencada de tota aquesta nova alè d’esperança pel territori que serem capaços de fer visualitzar que aquesta eina, la comarca, és importantíssima per a tots ells.
La meva esperança és que ningú es quedi al costat, que aquesta nova etapa del Consorci del Lluçanès sigui la del reconeixement oficial, no per res personal, emocional, sentimental, si no per fer possible tots aquests projectes conjunts que tenim, per servir la nostra gent, per la gestió i desenvolupament del territori.
En definitiva, pel futur del Lluçanès.
Moltes gràcies, i VISCA EL LLUÇANÈS!”